//
Diari del viatge

Bandera Oficial de Argentina     ARGENTINA

09.11.2011.  SALTA

Després de 2 nits dormint en avions, hem arribat a Salta. Tot sobre rodes!

Hem arribat a l’aeroport a les 20:30 on ens esperava un remise per portar-nos al Hostel, … ha resultat ser un cotxe on ni amb molta imaginació entraven les bicis dins. Després de voler-ho provar (el taxisita) ha aparegut un home dient que ell tenia en el seu cotxe “con una parrilla”. Aixi que hem posat sobre unes barres les dues caixes, un altre home ens ha deixat una corda amb la qual les hem lligat, i amb l’ajuda dels nostres braços hem arribat al Hostel.

Fa moltíssima calor, 36 graus, aquí tothom vol que plogui. Només arribar i després d’una bona dutxa hem anat a sopar al Patio de las Empanadas.

Per fi avui dormirem en un llit!!

10.11.2011.  SALTA

Hem dormit com uns srs. I avui s’ha acomplert el que tots els de Salta volien: que plogués…

Al matí l’hem destinat a muntar les bicis i a fer turisme a Salta.

Al migdia a comprar quatre coses que ens faltaven.

A la tarda després de trobar-nos a una parella de francesos que venien de l’Equador amb bici (i bus) hem anat a fer alforges. Ens han fet venir més ganes de les que teníem de pedalar!!

Aquests tenien tres mesos i mig de vacances i de Quito volíen arribar al sud de l’Argentina. Aquest és l’enllaç del seu blog  Jib et Julie à bicyclette.

Doncs res més. Demà comencen les nostres esperades vacances on the road!

Dv. 11.11.11: El Sr. i la Mamita avui dormen en un “Parador”

Salta (1187m) – Sta. Rosa de Tastil (3100m)

Distància: 102,5kms; Desn. +: 2638m; Desn. -: 725m; temps: 8h 30min; Vel mitja: 13km/h

Ruta Nacional núm. 51: 80kms amb asfalt + 22kms pista

Track  http://connect.garmin.com/activity/129324528

El dia 11.11.11 comencem a pedalar. Sortim de Salta a les 9:30h i fins que no arribem a Campo Quijana (uns 30kms) no comencem a disfrutar del paisatge, i no em parat fins arribar a Sta. Rosa de Tastil. De Campo Quijana a Chorrillos han estat 22kms pedalant per un camí de pedres i molt transitat de camions que ens arrebossaven quan passaven, A partir de Chorrillos hem recuperat l’asfalt i vent a favor. Hem trobat un parell de ciclistes belgues, un d’ells també triatleta de llarga distància. Aquest es dirigien cap a Usuhaia.

Volíem parar abans però eren les 17h i a només 10kms hi havia un poblet amb lloc per dormir. Així que aprofitant el vent de cul ens hi hem arribat. Just a l’entrada hem vist un cartell que posava: “Parador Turístico”, i hem pensat… aquí ens canen! Però passats 50m ja s’havia acabat el poble o sigui que hem acabat al parador turístico de doña Ofelia (i no ens han canat). Per sopar hem anat al bar del poble i ens han dit que tornéssim a les 20:30h que tindríem arrós, carn i un ou al plat. Hem coincidit amb una parella d’alemanys i hem sopat junts, aquests estan viatjant fins l’abril amb motxilla i transport públic.


La Núria no troba Nocilla enlloc!

Ds. 12.11.11: Hem pedalat a 5 km/h sense caure de la bici

Sta. Rosa de Tastil (3100m) – Abra Blanca (4080m) – San Antonio de los Cobres (3778m)

Distància: 62kms; Desn. +: 1387m; Desn. -: 719m; temps: 7h ; Vel mitja: 8,7km/h

Ruta Nacional núm. 51: 38kms amb asfalt + 24kms pista

Track   http://connect.garmin.com/activity/129324536

Després d’esmorzar pa i aigua hem sortit pensant que tindríem el vent de cul. A partir de les 11:00h ens hem adonat que estàvem equivocats.

Hem fet 1000 m de desnivell en 30 km per guanyar el Coll d’Abra Blanca per una carretera asfaltada. Un cop a dalt hem baixat per una forta pendent, on ens ha tocat pedalar perquè el vent (fort) ens donava de cara, fins a una antiga estació abandonada on s’ha acabat l’asfalt. No el tornarem a veure en uns dies, snif, snif, …

Abra Blanca
Abra Blanca

Només ens quedaven 25 km per arribar a S.Antonio de los Cobres i de baixada, així que em pensat en dinar ja al poble. Però se’ns han fet més durs que mai, amb el vent en contra i la pista amb sorra de riera, amb alguna que altra tempesta de sorra, i suposo que l’alçada hi fa…

Finalment per dinar hi hem arribat, però a les 18:00 i fins a les 21:00 no cuinaven, així que hem entrat en un “súper” i ens hem fet amb pa i formatge. Tampoc tenien Nutella i hem caigut en la temptació de comprar dulce de leche com a substitut.

Els dissabtes puja des de Salta “El tren de las Nuves”, puja fins al Viaducto de la Polvorilla, prop de S.Antonio, i és el més alt del món. Costa 120 euros, … nosaltres hi hem pujat amb les bicis de las nuves, per un mòdic preu de 10.000 calories gastades.

Tren nubes
Tren nubes

El paisatge és impressionant. Etapa superada!

Dg. 13.11.11: Rescatats

S.Antonio de Los Cobres (3778m) – Olacapato (4090m)

Distància: 26kms pedalats; Desn. +: 1016m (956 amb bici); Desn. -: 76m (200 amb bici); temps: 4h i 1h amb pick up; Vel mitja: 6,5 km/h amb bici

Ruta Nacional núm. 51: 100% dels km en pista amb molta sorra i paviment tou

Track  http://connect.garmin.com/activity/129324546

Avui hem començat a pedalar a les 8:00 per tenir mes temps sense vent. Però aquest deu haver tingut el mateix pensament que nosaltres, … A 2/4 de 10 ja ens ha començat a donar la tabarra, però comparat amb el d’ahir aquest amb molta més força, tal que ens ha fet caure unes quantes vegades de la bici. Impressionant! Indescriptible!

Hem descobert que anàvem més ràpids o igual de lents empenyent nosaltres les bicis que pedalant, i en les ràfegues més fortes que anaven acompanyades amb sorra ens ajupíem o ens giràvem, semblava que ens disparessin balins. Molt dur, molt més que ahir!!!

La nostra intenció era arribar-nos a Olacapato situat a 60 km d’on havíem dormit, tampoc demanàvem tant!) però quan faltaven 60 m de desnivell per arribar dalt d’un port (4.560m), ha aperagut un pick up i ens ha pick up! Sort n’hem tingut, perquè no haguéssim arribat. A la baixada amb l’auto ens venien tempestes de sorra, i moments que no es veia res de res.

El conductor era un tècnic en mines i ens ha dit que era la pitjor època pel vent, que hi havia moltes tempestes de sorra que deixaven els cotxes picats (efecte llima). Ja sabem de què parla, ho hem pogut comprovar amb les pròpies carns!

Ens ha sabut molt de greu, però s’ha imposat el sentit comú.

Finalment ens ha deixat a la porta d’un lloc on lloguen habitacions per 100 pesos per persona, mai hem pagat tant!!! i menys per una habitació on no es tanca la porta, el sostre es mou pel vent i entra aire per tot arreu.

Vent a Olacapato
Vent a Olacapato

Olacapato és el poble situat a més alçada d’Argentina. Són quatre cases d’adob que hem “visitat” després d’una bona dutxa i una “siesta” d’en Pep. Hi continuava fent vent que ha parat a les 21:00, hi havia molt poca gent i molts gossos. Hem arribat a l’habitació plens de sorra un altre cop!

Dl. 14.11.11: Convidats per la Gendarmeria Nacional de Argentina

Olacapato (4090m) – Paso de Sico (3850m)

Distància: 63kms; Desn. +: 498m; Desn. -: 614m; temps: 7:15h ; Vel mitja: 8,7km/h

Ruta Nacional núm. 51: 100% pista amb trams dolents

Track  http://connect.garmin.com/activity/129324555

Avui comencem pel final. Hem arribat al Paso de Sico a les 16:00, pas fronterer amb Xile i regentat per la Gendarmeria Nacional. Hem preguntat per dormir i ens han dit que a 28 km (ja a Xile). Ja teníem el vent enfrontant-se amb nosaltres i amb la cara de la Núria, … ens han ofert una caseta amb cuina i tot. Després de fer-nos esperar unes 3 horetes perquè estava ocupada pels que treballen a la carretera (tipus MOPU), no sabem ben bé què, … ens han ofert tè i pa que fan ells. Durant l’espera hem aprofitat per canviar la càmera de la Núria que havia petat just arribar (sí Pere costa un ou inflar a 4.000m). Així que amb es polis hem descansat.

Continuem pel principi. Avui sí que ens hem llevat quan encara era fosc (5:00) per sortir a les 6:00, però ens hem esperat una miqueta perquè clar encara no ho era i feia un fred de -5C. Hem empres la marxa amb tota la roba que teníem posada i les alforges buides! Que a mesura que s’anava aixecant el dia, nosaltres anàvem omplint les alforges.

Ens hem anat movent de 3800-4000 metres, amb tendència descendent. El primer tram ens recordava el Gobi, amb muntanyes verdes i rodonetes a l’horitzó i res als laterals, i amb poquisim trànsit de vehicles, 2 camions i un cotxe.

Cap al km 25 ens ha aparegut el Salar del Brincón, impressionant! L’hem anat vorejant ins arribar a la Genderameria on ens han rebut a cos de reis. Ens han obsequiat amb 4 panets i aigua.

Avui el vent ha sortit cap el km 55, però comparat amb ahir, avui era una brisa amb alguna tempesta de sorra al final.

Demà entrem a Xile sense un peso xilè, … a veure-les venir!

Bandera Oficial de Chile     XILE

Dm. 15.11.11: Si us plau NO més vent, si us plau, si us plau, si us plau, …

Paso de Sico (3850m) – El Laco (4500m)

Distància: 41,5kms; Desn. +: 1234m; Desn. -: 642m; temps: 7h 22min; ; Vel mitja: 5,4km/h

Ruta Nacional núm. 23 – Regió II: 100% ripio

Track:  http://connect.garmin.com/activity/129324571

Portem 5 dies pedalant i amb vent de cara, excepte el primer dia.

Portem 4 dies pregant als Déus haguts i per haver perquè no faci vent, però les nostres pregàries no se les prenen am serio. Avui ho provem per escrit:

Si us plau, no ens importa si el camí fa pujada, si el camí no és gaire bo, però ATUREU el vent, si us plau!!!

Hem sortit de Paso Sico hi hem pujat fins el límit fronterer amb Xile, a 11 km de la Gendarmeria. Tot pujada i amb vent en contra i això que hem sortit a les 7:15.

Paso Sico... o l'Oeste?
Paso Sico… o l’Oeste?

Xile comença en pujada, fins a 4.500 m aprox. Coll que hem patit amb vent en contra.

A la que suparem els 4.100 m notem bastant més la falta d’aire, però anem fent bé i de moment no sabem que és la Puna o Mal d’alçada.

Als 28 km de la sortida hi havia el lloc on es Xilens fan el Control Fitosanitari, no deixen entrar ni fruita o verdures, ni carn; per tant una mica abans ens hem menjat unes pomes, no fos cas que ens les requisessin.

Aquest lloc estava enmig d’una pujada, que semblava a prop i que el punyetero vent no ens deixava respirar!

Els carabinieri, ens han dit que aquesta era la darrera pujada i que després era tot baixada fins a Socaire, on volíem arribar l’endemà. Però aquest coll ens ha pres més temps del que ens pensàvem.

A baix ens hem trobat una mina, eren les 16:00 així que ha sortit un nanu i ens ha convidat a entrar i ens ha ensenyat una habitació amb lliteres on podíem dormir, així és que ens hi hem quedat. Hem sopat amb els guardes, hem vist Xile contra Paraguai i hem xerrat sobre el país!

És una mina d’on extreuen ferro, però mentre no la utilitzen hi ha dos guardes que fan torns de 10 dies, i són qui fan el manteniment. A l’hivern arriben als -45 graus (juny-juliol). De fet encara s’hi mantenen “penitens” formats pel vent. No tenen aigua corrent i utilitzen garrafes d’aigua per dutxar-se (ens l’han escalfat en una súper olla), pel lavabo, per cuinar, a part de beure.

L’etapa d’avui ha estat dura, sembla que cada etapa superi en duresa l’anterior. El paisatge i les vistes són espectaculars, i a la nit el cel és ben serè, gràcies al vent, es ben estrellat i sembla que allargant el braç hagis de tocar les estrelles.

Hem topat amb un altre salar, el de Laco, que impressiona, sembla una mar enmig de muntanyes de 5.000 metres. Ens fa ganes de travessar el Salar d’Uyuni que és el més gran del mon. Però això haurà d’esperar!

Oju les pedres!
Oju les pedres!

Dc. 16.11.11: Com viure durant tres dies en un país sense ni un duro?

El Laco (4500m) – Socaire (3220m)

Distància: 92,5kms; Desn. +: 690m; Desn. -: 1837m; temps: 8h; ; Vel mitja: 11,5km/h

Ruta Nacional núm. 23 – Regió II: 100% ripio

Track:  http://connect.garmin.com/activity/129324588

Portem gairebé tres dies sense cap peso xilé, ni amb possibilitat de fer cap canvi, però ens hem apanyat prou bé. A Salta no vam pensar amb Xile…

El primer dia vam dormir i menjar a casa d’uns gendarmes, el segon a casa d’uns miners i el tercer…

Ens hem llevat a la mina d’”armagedon” a 92kms de Socaire. Amb l’experiència d’aquests dies pensàvem que no hi arribaríem. Malgrat ser tot baixada, les nostres pregàries, ni per escrit, han fet minvar en vent. Però finalment hi hem arribat.

Prop de El Laco
Prop de El Laco

Pel camí hem passat per la laguna de Tujactu, pel salar d’aguas calientes i hem vist vicunyes i flamencs, més muntanyes de 5 i 6 mil metres, un dia més un paisatge espectacular.

A Socaire ens les havíem de maneger perquè en la única casa de huespedes ens acceptessin dolars.

Salar de aguas calientes
Salar de aguas calientes

En arribar-hi hem trobat un vintena de ciclistes, majoritàriament italians. Formaven part d’un viatge organitzat amb BTT per orbea travel i progettoavventura.com. Ens han convidat a berenar, sopar i esmorzar. Els organitzadors són un basc (Juan Carlos, representant d’Orbea) i un italià (Willy, que ha fet la travessa Usuhaia – Alaska en 2 anys), un bon equip.

Aquests ocupaven tota la casa de huespedes, així que vam muntar la tenda al costat de la dels cuiners i xòfers.

Tornem a tenir un cel estrellat, molt estrellat, impressionant.

núria entrant a Socaire
núria entrant a Socaire

Dj. 17.11.11: Asfalt per un dia, hola i adéu!

Socaire (3220m) – St. Pedro de Atacama (2440m)

Distància: 88kms; Desn. +: 354m; Desn. -: 1176m; temps: 4h 30min; ; Vel mitja: 19,3km/h

Ruta Nacional núm. 23 – Regió II: 100% asfalt

Track:  http://connect.garmin.com/activity/129324601

Després d’esmorzar amb els d’Orbea Travel (Gracias Juan Carlos, Grazie mile Willy) hem pres la bici direcció St. Pedro de Atacama. Per fi els nostres culs han passat de botar a lliscar sobre l’asfalt, però només per avui.

Baixada de Socaire: 20kms non-stop!
Baixada de Socaire: 20kms non-stop!

Hem fet una baixada a tota castanya de 15 kms fins a situar-nos l voltant dels 2500m, i fent tobogans hem arribat a St. Pedro per una carretera interminablement recta que va pel costat del Salar d’Atacama. Hem passat pel pas fronterer on ens han segellat el passaport, aquí hem començat a notar una terrible calor (37 graus) i cap a buscar allotjament falta gent. N’hi ha mils, igual que turistes, igual que agències de canvi (per sort…).

És un poble pintoresc molt maco on tots els turistes anem a petar-hi. És d’aquells llocs que quan hi estàs lluny hi vols ser; però quan hi ets en vols marxar.

Demà tornem a prendre camí de sorra i segurament vent, a veure si tenim sort i és de cul!

San Pedro d'Atacama
San Pedro d’Atacama

Dv 18.11.11: L’experiència no és un grau (o si!)

St. Pedro de Atacama (2440m) – Machuca (4015m)

Distància: 45,5kms; Desn. +: 1907m; Desn. -: 338m; temps: 6h 10min; ; Vel mitja: 7km/h

Ruta núm. B-245 i S/ROL – Regió II: 100% paviment compactat amb sal (bichufita), excepte el 5 últims kms

Track:  http://connect.garmin.com/activity/131722718

Ahir vam anar a comprar provisions: iogurts que ens vam cruspir ahir, fruita, 2 paquets de galetes, pa i aigua. Hem sortit i entre l’esmorzar i el dinar ens hem polit el pa, però com que l’etapa d’avui era curta i arribàvem a Machuca ja tornaríem a comprar.

De St. Pedro hem sortit direcció al Tatio on hem trobat una ctra. molt bona per circular. Quan portàvem 22kms, només de pujada, ens trobem amb el creuament per anar a Machuca o a les termes de Puritama. Hem decidit anar a Machuca i fer-hi nit per continuar demà cap al guèisers del Tatio.

La carretera pujava fins als 4100m i fins els darrers 5kms no baixava a Machuca (4015m). Per arribar-hi ens hem hagut de mullar els peus. Aquest és un poblet de 15 cases d’adob i palla i 40 habitants escassos, molt petit però molt xulo.

"Cuesta del Diablo"
“Cuesta del Diablo”

Per cert, avui no ha fet vent, bé una mica però fluixet. Un cop ens hem instal·lat hem anat a canviar el radi de darrera del costat de la pinya de la roda d’en Pep. Al final hem decidit no canviar-lo i esperar a Chiu-Chiu a veure si trobem en Bob el manetes i resar perquè no s’en trenquin més.

Per sopar, hem hagut de compartir 3 empanades i 2 sopaipilla (una mena de pa però fregit), no fan menjars, … només empanades pels turistes que passen a veure el poblet. S’han passat la tarda i el vespre fent empanades per demà, així que abans que arribi la marabunta estarem nosaltres allà per comprar totes les empnades, perquè ens han dit que al Tatio no hi ha res.

Anem suposant que com que és turístic hi haurà fato, i no és així,… Hem coincidit amb una guia francesa, la Pascal i un matrimoni suís, i és d’on hem tret la info. Hem de passar dos dies, fins a Chiu-Chiu per poder tornar a comprar, …

Després de sopar, la Pascal ens dona una cassoleta amb verdures que no s’han acabat, yuguuuu!! Ens servirà per dinar demà!

Finalment ens posem a dormir just davant una pujada que fa por i que ens haurem de menjar demà només sortir, … Tenim 10 hores de mentalització!

Entrada a Machuca pel pont... enfonsat
Entrada a Machuca pel pont… enfonsat
Esglèsia Machuca
Esglèsia Machuca

Ds. 19.11.11: Un bany a la “poza natural “ del Tatio

 Machuca (4015m) – El Tatio (4320m)

Distància: 35kms; Desn. +: 823m; Desn. -: 494m; temps: 5h ; Vel mitja: 7km/h

Ruta núm. S/ROL  i B245– Regió II: 100% paviment molt dolent amb sorra

Track:  http://connect.garmin.com/activity/131722757

Després de comprar totes les empanades (12 uts,…) i esmorzar 4 sopaipillas, hem afrontat la pujada temuda. Molt dura, molt bèstia!! Un cop guanyats 300 m hem anat planejant fins al Tatio. Els km passaven molt poc a poc, el terreny era sorra i costava molt progressar, i això acompanyat del vent, …

Cap a les 13:00 ens hem aurat a dinar la verdura i algunes empanades, i tips hem continuat amunt.

Quan faltaven 10 km ens hem aturat en el creuament que demà haurem de prendre per baixar cap a Chiu Chiu. Allà a passat el guarda que ens ha dit que faltaven 2 km, sort que no ens l’hem cregut!

Coll de les Vizcachas a 4400m i a 10kms dels Guèisers
Coll de les Vizcachas a 4400m i a 10kms dels Guèisers

Un cop al Tatio hem anat a una piscina natural de 30 graus i ens hi hem banyat. Hem tingut feina per sortir-ne perquè feia molt de vent i fred! Ara ha estat una delícia, sols al Tatio, on ens han dit que diàriament hi ha 1000 visites! En el mateix sector, ja hem vist algun guèiser, demà al matí aprofitarem i visitarem l’altre sector, que ens han dit que el matí està en el seu màxim esplendor.

Un cop instal·lats al Refugi, ha arribat la Pascal, en Ralfh i la Regina, qui ens han convidat a sopar (sopa d’espàrrecs i salmó amb arròs, DELICIOUS!!!)  Les empanades per demà!

Termes Tatio: l'aigua a 35ºC i a fora un fred que pela! a 4350m
Termes Tatio: l’aigua a 35ºC i a fora un fred que pela! a 4350m

Dg 20.11.11: Guéisers El Tatio

El Tatio (4320m) – Lasana (2600m)

Distància: 89kms; Desn. +: 858m; Desn. -: 2610m; temps: 7h ; Vel mitja: 12,5km/h

Ruta núm. B-159 B-165 B-169 – Regió II: 95% paviment compactat amb sal (bichufita), excepte el 5 primers kms

Track:  http://connect.garmin.com/activity/131722795

Ens hem llevat a 2/4 de 7 dins el Refugi, els 5, la Pascal, en Ralfh, la Regina i nosaltres dos, morts de fred, i pel soroll de fora, … un piló d’autobusos, moltíssima gent i els lavabos plens i amb cua, …

Hem anat a veure l’espectacle! Abrigats amb el plumón, els pantalons impermeables, guants…

El primer sector és el que varem veure ahir, avui no ens haguéssim banyat ni pagant!!!

El segon sector, hi ha guèisers de totes formes i colors, de fang, d’aigua, de vuits, … Molt interessant!

guèisers tatio
guèisers tatio

Al tornar ens hem acomiadat de la Pascal i hem enxampat a dos equatorians perquè ens baixessin fins al creuament del Alto de Chita/ Capsana. Hem començat a pujar, però als poc km hem hagut d’arrossegar la bici fins dalt, ja que el camí era impracticable, ple de sorra de costat a costat, i fis hi tot costava empènyer la bici!!

Un cop a dalt el paviment ha millorat considerablement, i juntament amb el nostre company de fatigues, EL VENT, hem anat fent kms.

En dues ocasions ens han avançat la Pascal i els suïssos, es paraven, ens feien fotos i ens explicaven el que havien anat a visitar i ens animaven.

Hem arribat a les 18:00 a Chiu Chiu on no hem trobat allotjament, així que hem continuat cap a Lasana, a un càmping, recomanat per la Pascal, hem muntat tenda i hem sopat!

Tenen ple d’animals, gossos, ocells, llames, … una d’elles ha agafat brenzida pe empènyer a en Pep per l’esquena, però la Benita (la propietària) li ha clavat un cop d’escombra als morros, sinó en Pep va  terra!!!

Dl. 21.11.11: Dormim en el “campamento” els miners del Salar d’Ascotán

 Lasana (2600m) – Salar d’Ascotán (3750m)

Distància: 86kms; Desn. +: 2127m; Desn. -: 923m; temps: 8h 15 min ; Vel mitja: 10,2km/h

Ruta núm. CH21 – Regió II: paviment compactat fins els darrers 30 kms dolents

Track: s’ha perdut

Primer de tot donem el pesam a Catalunya. Quan hem anat a esmorzar, la Benita ens ha posat la tv i donàven els titulars dels diaris xilens. I a tots ells destacaven la majoria dels populars.

Avui l’etapa ha estat mes o menys ràpida, molta calor i aquest cop el vent de cul!!

De seguida em arribat a San Pedro, una antiga estació de tren abandonada, enmig del desert, lloc on hem escollit per esmorzar amb els fantasmes!!!

 
No es pot posar la tenda a qualsevol lloc...
No es pot posar la tenda a qualsevol lloc…
 Faltaven 40 km per arribar a Ascotán, on només hi ha els caravinieri, no hi ha res més, i on teníem la intenció de muntar tenda arrecerats.A sota el volcà de San Pedro ens hem aturat a fer un mos, aquest fumejava, …

Un cop a Ascotán, els carabinieri ens han recomanat que tiréssim uns 5 km més avall on hi ha un campament de miners del Salar d’Ascotán, on ens donarien de menjar i dormir, i aixi ho hem fet!

Dormirem en una habitació amb 5 lliteres i amb tres miners bolivians. A veure qui rocarà més!

Estem a uns 65 km d’Ollagüe, o sigui que demà ja dormirem a la frontera amb Bolívia.

Tren, vicuñas i flamencs
Tren, vicuñas i flamencs
núria i els volcans San Pedro i San Pablo (+6000m)
núria i els volcans San Pedro i San Pablo (+6000m)

Dm. 22.11.11: Entre volcans

Ascotá (3750m) – Ollagüe (3780 m)

Distància: 68,5kms; Desn. +: 649m; Desn. -: 676m; temps: 6h 40 min ; Vel mitja: 10,2km/h

Ruta núm. CH 21 – Regió II: 100% paviment amb sorra i calamina

Track:  http://connect.garmin.com/activity/131722840

Ens hem llevat a i esmorzat en horari i amb els miners. O sigui que a les 8 ja estàvem pedalant, amb molt de fred als peus i a les mans. Hem anat resseguint el perímetre del Salar d’Ascotán i sense perdre la vista del volcà Ollagüe, que era el nostre objectiu. Al peu del volcà és on passaríem la nit, al poble que porta el mateix nom.

El que ahir tinguéssim el vent a favor, avui el teníem en contra des del migdia.

Volcà Ollagüe (5915m), un dels més actius...
Volcà Ollagüe (5915m), un dels més actius…

Després de passar el Salar d’Ascotán hem fet una ascensió en un collet i des de dalt hem visualitzat el Salar de Carcote, que hem hagut de resseguir per fer una altre collet i arribar-nos fins a Ollagüe.

Vorejant el Salar de Carcote, hem trobat un ciclista italià, en Danielo, qui venia des de Lima (Perú).

El podem seguir a: www.danieocallegari.com

Un cop a Ollagüe, que ens l’imaginàvem més gran, hem buscat allotjament. Aquest cop estem en un lloc de luxe, ja tocava poder descansar, bé…

Ollagüe és un poble de 200 habitants, instal·lat entre el no res, amb els carrers buits, sembla abandonat i on hi ha la via del tren al mig.

Ens anem a dormir i encara fa molt de vent, …

Demà entrem a Bolívia, volem arribar-nos a San Juan, però aquí ningú té idea de quants km estem, aprox. calculem uns 60 km.

Això sí ens han dit que anéssim aviat a la frontera perquè hi ha dos busos que venen de Calama i que si s’avancen a nosaltres tardarem unes quantes hores a travessar-la.

Adéu Xile!!

Bandera Oficial de Bolivia     BOLÍVIA

Dc. 23.11.11: Avui remolins de vent (tornados) 

 Ollagüe (3700 m) – San Juan (3700m)

Distància: 67kms; Desn. +: 230m; Desn. -: 230m; temps: 5h 20 min ; Vel mitja: 12km/h

Ruta Avaroa – Chiguana – San Juan: pel mig d’un salar

Track: s’ha perdut

Després d’un esmorzar de campionat hem emprès la marxa cap a Bolívia. Com que els dimecres passen dos busos per la frontera, i estàvem avisats, a les 8h érem davant les oficines d’immigració de Xile que fins les 9h no ens han obert.

A cap de 5kms, ja érem a Bolívia, a Avaroa, a les oficines només tenien una taula amb el segell i 2 cadires i el guàrdia no hi veia tres en un burro… al tercer intent ens ha segellat el passaport…

Ningú sabia quants kms hi havia fins a San Juan, on estem ara. Els Xilens ens han dit que ni idea i els bolivians que uns 20kms…

Quan portàvem un 35kms hem arribat a Chiguana, una estació de tren abandonada i on hi ha un “fuerte” militar bolivià en funcionament. Hem preguntat si anàvem bé ja que pel mig del salar hi havia molts camins.

Fuerte de Chiguana
Fuerte de Chiguana

Avui ha estat un regal, tot i que no hi havia cap km marcat i que hi havia múltiples cruïlles, el terreny ha estat ben pla i els camins millor del que ens esperàvem.

Per primer cop hem passat molta pedalant sobretot quan travessàvem el salar de Chiguana.

Els darrers kms abans d’arribar a San Juan hem hagut d’esquivar uns quants remolins de vent i sorra i només n’hem estat esquitxats.

Hem arribat a San Juan morts de gana (com sempre…), però tot i ser una hora menys que a Xile no hem trobat res obert, així que amb pa i tonyin hem fet el fet.

Per sopar hem hagut de tirar de les provisions que tenim, ja que només hi ha un restaurant i no fa menjars perquè diuen que no tenen carn…

Esquivant tornados!
Esquivant tornados!

Dj 24.11.11: A les portes del Salar d’Uyuni

San Juan (3700m) – Entrada SW del Salar d’Uyuni (a 4kms de Puerto Chuvica – 3670m)

Distància: 58kms; Desn. +: 601m; Desn. -: 620m; temps: 7h; Vel mitja: 8,1km/h; Vel màx: 18,5km/h

Camí molt dolent: calamina + sorra tova

Track: http://connect.garmin.com/activity/131722884

 

Cullons!!! Que és dur això!! Per fi hem arribat a l’entrada del Salar d’Uyuni, era la nostra intenció però al llarg del dia hem vist que potser no hi arribaríem. Hem començat molt bé fins a Colcha K. Hem pres un camí que no era i després de dos intents de reflexió hm decidit recular, per arribar-hi hem agafat un drecera, que ha resultat ser pitjor: 5kms sense treva arrossegant les bicis per la sorra de les dunes (molt bèstia). Un cop a Colcha K altra vegada, hem preguntat a uns militars, un ens deia que havíem de recular per on havíem vingut a peu i l’altre ens ha dit que tiréssim per un altre camí, aquesta darrera opció és la que ens ha agradat més.

Un "alto" an el camino... on coi som!
Un “alto” an el camino… on coi som!

A 10kms hem trobat Villa Candelaria on hi havia lloc per dormir, el camí era moooolt dolent i és on ens hem aturat a dinar i on hem decidit continuar fins a l’entrada del salar.

El camí empitjorava per moments: sorra, calamina, vent… h estat molt dur però hem arribat per entrar demà al salar.

Després de 2h esperant davant d’un hotel de sal a que arribés l’amo, just quan el sol havia marxat a arribat l’amo i ens ha obert. Estem amb molt turistes que fan un tour amb 4×4, són els que ens empolsegant quan ens passen pel costat… L’hotel és de sal: els maons són de sal, el terra és sal, la tauleta de nit és de sal i la fusteria és de cactus sec.

Demà creuarem el Salar d’Uyuni, el més gran del món, de Puerto Chuvica (al SW) a Colchani (al E), i intentarem arribar-nos fins a Uyuni.

Arrossegant la bici més de 5kms
Arrossegant la bici més de 5kms

Dv 25.11.11: El Salar d’Uyuni: el més gran del món

Entrada SW del Salar d’Uyuni (a 4kms de Puerto Chuvica – 3670m) – Uyuni (3600m)

Distància: 100kms; Desn. +: 529m; Desn. -: 512m; temps: 7h 25 min; Vel mitja: 13,5km/h; Vel màx: 19,5km/h

75 km pel Salar, terreny ciclable, i de Colchani a Uyuni terreny dolent (sorra i calamina)

Track: http://connect.garmin.com/activity/131722927

Avui hem sentit el silenci absolut. Hem pedalat per una ínfima part d’una superfície de 12.000 km2 d’un mosaic de pentàgons i hexàgons de sal, superfície equivalent a més d’un terç de CATALUNYA, el Salar més gran del món, el Salar d’Uyuni. I no ens ha deixat indiferent!

Salar d'Uyuni: INFINIT
Salar d’Uyuni: INFINIT

Dels 100 km pedalats, 75 han estat dins del Salar, semblava que pedaléssim sobre neu, sucre, sal, … fins que no ens hem endinsat i hem agafat el camí de les roderes dels cotxes que hi han circulat.

A l’horitzó veus puntets negres i hem jugat a endevinar el que era: un cotxe, … una bici,… i quan ens hi atansàvem era un pneumàtic de cotxe o una petita pedra. De lluny semblava alguna cos més gran del que era realment. Ens ha fet reflexionar lo petits que som. Ha resultat que ens les 5 hores que hem estat pel Salar, només ens ha passat una ambulància.

Ens ha agradat molt, i res a veure amb la resta de Salars que hem vist  hem travessat!

Hem arribat a Colchani, just per dinar, i ho hem fet en una parada ambulant, on només hi havia gent local. El menjar estava en olles sobre un carro arrossegat per una bici, hem menjat sopa de fideus.

Ja només faltaven uns 20-25 km per arribar a Uyuni, on agafarem un bus de nit (demà) per arribar a la frontera amb Argentina (Villazón) i tornar a Salta per carreteres asfaltades, que els nostres culs ho demanen a crits!

A 5 km d’Uyuni, hem troba a un basc que viatja sol amb bici. Hem quedat per sopar i intercanviar experiències. Suerte Peio!!

Dinant en un tenderete
Dinant en un tenderete

Ds 26.11.11: Uyuni: el cementiri de trens i retorn a Argentina

Avui l’hem dedicat a fer temps. Després de visitar ahir i avui moltes vegades Uyuni, hem anat a uns 3 km al sud on hi ha un cementiri de trens. Molta ferralla i vagons vells, màquines de trens, … ha estat distret.

Track: http://connect.garmin.com/activity/131722945

Cementiri de trens
Cementiri de trens

Fem temps perquè a 2/4 de 7 de la tarda agafem un bus que ens porta a Villazón. Us preguntareu perquè no ho fem amb bici?

Doncs us responem amb una dada: 10 hores de bus per fer 270 km, … com deu ser el camí??? Tothom ens ha dit que ens ho treiéssim del cap de fer Uyuni- Tupiza, així que ho deixem córrer. A part que això ja s’acaba, …

Bandera Oficial de Argentina     ARGENTINA

Dg. 27.11.11: Amb bus: un malson

Villazón (3440m) – Abra Pampa (3484m)

Distància: 73kms; Desn. +: 523m; Desn. -: 483m; temps: 4h 20min; Vel mitja: 16,8km/h; Vel. Màx: 38,2km/h

Ruta Nacional núm. 9: 100% asfalt

Track: http://connect.garmin.com/activity/131722992

Després de pateiar-nos les bicis sobre el bus, al qual, vam sortir de Uyuni puntualment a les 20:00. En teoria només parava a Atocha, Tupiza i Villazón, en la practica va parar a una multitud de poblets o no (era fosc i no es veia res). Fins a Tupiza el bus circulava per una carretera amb calamina que et deixava el cos enrampat i el cap a punt d’explotar. A partir de Tupiza la carretera ja era asfaltada.

Per fi asfalt!!!
Per fi asfalt!!!

Hem arribat a Villazón a les 4:30 (hora boliviana) del matí, morts de son. Ens han tornant a pateiar les bicis però aquest cop recobertes de pèl de llama. Un home anava a Villazón a vendre uns sacs de llana de llama i els seus sacs i les nostres bicis han viatjat plegats!

Fins a les 6:00 (hora boliviana) no han obert Immigració, en canvi els argentins fan non-stop.

Ha estat un caos, acostumats a passar fronteres sols i sense gaire trànsit de gent. Els bolivians colant-se descaradament,…

Els argentins ens han fet obrir algunes alforges, però han estat bastant permissius amb nosaltres.

Per fi hem tornat a seure sobre les bicis direcció Salta. La carretera és relativament plana, amb algun tobogan, ple de llames, indici que estem a Jujuy, i va resseguint una via de tren obsoleta.Volíem fer uns 30 km més fins a Tres Cruces, però pedalant se’ns tancaven els ulls de son, així que ens hem aturat abans, a Abra Pampa.

Llames per tot arreu!
Llames per tot arreu!

És diumenge i està tot tancat o sigui que ens quedem sense menjar altra vegada… sort que per sopar trobem un lloc que només fan empanades i ens hen fotem una dotzena cadascú… A les 21h ja som al llit!

Demà ens queda una etapa llarga, d’uns 130 km fins a Tilcará, amb algun coll al principi i de baixada fins al final. A partir de demà que ja ens acostem a Salta (a dos dies) la cosa ja serà més turística.

Dll 28.11.11: El “hijo del viento”, la pàjara i el modest professional

Abra Pampa (3484m) – Tres Cruces (3780m) – Humahuaca (2950m)

Distància: 785kms; Desn. +: 512m; Desn. -: 1077m; temps: 5h 20min; Vel mitja: 16km/h; Vel. Màx.: 45,3km/h

Ruta Nacional núm. 9: 100% asfalt

Track: http://connect.garmin.com/activity/131723026

Avui tocava fer 120-130 km, per asfalt i en baixada, excepte els 30 primers km que eren en pujada, fins a Tres Cruces. Hagués estat possible si el vent ens hagues afavorit i si la Núria s’hagués trobat bé.

Només aixecar-se, la Núria tenia moltíssima són, ha esmorzat dormint, … Al Km 10 hem hagut de parar perquè tenia l’estomac girat com un mitjó (no entrarem en detalls…). Hem continuat fins a Tres Cruces on començava la baixada i on hem fet una parada per reposar i menjar alguna cosa (km 30). Aquí ha passat un argentí amb alforges, en René; i curiosament parlant ens ha dit que havia estat amb en Peio Ruiz Cabestany (el basc que ens varem trobar a Uyuni), un corredor professional… (no en teníem ni idea). En Peio també ens havia parlat d’ell!

Plegaments a tres cruces
Plegaments a tres cruces

En René, és policia retirat i ciclista semiprofessional, que també ha fet competicions i entrenava a nanus.

Hem pedalat amb en René fins a Humahuaca, en baixada i bastant de vent en contra, … (per variar, a totes les entrades, el vent ha estat el prota!!!)

René i Pep
René i Pep

A Humahuaca en Pep ha dinat i la Núria s’ha quedat a fora el restaurant marejada com una sopa. Quan en Pep a sortit i es disposava a buscar allotjament sol, la Núria ha caigut en rodó, sort que ja estava asseguda a terra i només li ha costat una banya al front!

Un cop a l’Hostal hem fet el ronso abans de visiar Humahuaca. És un poble turístic, molt, pintoresc, amb infinitats d’hotels i molts llocs d’artesania andina, … però turistes pocs.

L’hora de sopar l’hem tingut amenitzat per tres homes cantant i tocant cançons.

Dm 29.11.11: Querada d’Humahuaca. Patrimoni de la Humanitat

Humahuaca (2950m) – Tilcará (2540m)

Distància: 45kms; Desn. +: 135m; Desn. -: 604m; temps: 2h 10min; Vel mitja: 20km/h; Vel. Màx.: 45,3km/h

Ruta Nacional núm. 9: 100% asfalt

Track: http://connect.garmin.com/activity/131723045

Sense voler-ho, hem acabat tots els 4 viatges amb bici en algun lloc proclamat per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. El primer any Zanzibar, després Pequin, l’any passat Ankor Wat i aquest cop la Quebrada de Humahuaca.

La Núria ja està totalment recuperada, segurament va ser una amanida que es va menjar a AbraPampa que no li va sentar gaire bé…

La Quebrada de Humahuaca és realment molt maca, és una vall que es va fent més angosta a mida que anem baixant (i per efecte venturi el vent es va fent més fort també…) però té unes prarets de múltiples colors i al fons de la vall i passa un riu que fa que hi hagi una vegetació molt verda que contrsta amb l’ocre, vermell, gris i marró de les parets. A cada revolt et sorpren i faries 1000 fotos!

Avui mateix ens n’hem adonat que ens sobre un dia per arribar a Salta… si, si, com en Willy Fox al donar la volta al món. Però nosaltres ens n’hem adonat al anar a comprar pa, un home de davant nostre li ha demanat la factura i ha dit 29… ostres! si pensàvem que erem 30! Doncs res que tenim un dia més!

Baixant per la Quebrada de Humahuaca
Baixant per la Quebrada de Humahuaca

Així que hem decidit tirar fins a Tilcara a uns 45kms i parar-hi per anar a fer un trekking per la Garganta del Diablo. Ha valgut molt la pena. Tot i la calor el paissatge és espectacular. La Gargant és un congost molt estret que acaba amb un salt d’aigua d’uns 15m en un entorn realment àrid… si ja ho diu la cançó aquella de “la oreja de Bangog” …lo bonito del desierto es que guarda agua en su interior…

Camí a la Garganta del Diablo
Camí a la Garganta del Diablo

Track del Trek: http://connect.garmin.com/activity/131723045

Demà ens arribarem a S.S. de Jujuy, passant per Purmarca, un altre poblet que diuen que està molt bé. Demà i demàpassat que ja arribem a Salta segurament tindrem connexió a internet o sigui que ja us mantindrem informats!

Ja ens queda poc!!

Dc 30.11.11: Del Desert a la Selva (SS. Jujuy): un lloc on quan obres els iogurts no exploten!

Tilcará (2540m) – S.S de Jujuy (1200m)

Distància: 86kms; Desn. +: 475m; Desn. -: 1696m; temps: 4h 45min; Vel mitja: 18km/h; Vel. Màx.: 48,3km/h

Ruta Nacional núm. 9: 100% asfalt

Track: http://connect.garmin.com/activity/132114243

Encara no havíem pedalat amb pluja per Sud Amèrica, … doncs voliá!!

Direcció cap a la pluja, ...
Direcció cap a la pluja, …

Per tot arreu on hem estat, quan veien núvols baixos, ens deien que s’avançava l’època de pluja (des-gen). I curiosament, ahir a la tarda, vam veure en portada d’un diari que a Jujuy hi havia plogut molt, amb arbres caiguts del vent, …

Total que hem baixat fins a SS de Jujuy amb alguna parada sota aixoplucs per evitar quedar xops.

De SS de Jujuy, dir que és un caos de cotxes, busos, que si no vigiles tu, … t’afaiten. Horrorós!! No val la pena aturar-s’hi per a res. Nosaltres ho hem fet per dinar i si no hagués estat el cel negre, haguessim tirat per avall una mica més. Hem arribat al centre, no sabem pas com, … Els hotels són súper cars i no et donen opció al regateix ni cap descompte.

Després de fer una becaina de campionat, hem anat a donar un tomb, per botigues (molt lluny del nostre gust, …) i buscant algun lloc per sopar, tot això sota la pluja.

Sant Salvador de Jujuy, el del xubasquero, no, eh!!!

Dj3 01.12.11: Ooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhh!

S.S de Jujuy (1200m) – Salta (1187m)

Distància: 95kms; Desn. +: 1171m; Desn. -: 1264m; temps: 6h; Vel mitja: 15,8km/h; Vel. Màx.: 44,8km/h

Ruta Nacional núm. 9: 100% asfalt

Track: http://connect.garmin.com/activity/132114228

Ja està, …. Ja estem a Salta, …. Lloc on vam començar les nostres vacances i on les acabem,…

Avui teníem la teoria que seria una etapa plana, si Jujuy està a 1200 m i Salta a 1187, …??? i que serien uns 70 km, … Segons el mapa que tenim (amb molts d’errors), hi havia dues maneres d’arribar a Salta, una de llarga d’uns 100 km i una de curta de 70 km. Com que som astuts hem escollit la segona!

Per sortir de Jujuy, hem preguntat a un policia per anar a Salta per Cornisa (camí segons el mapa de 70 km) i ens ha dit que no hi anéssim que era molt perillós, … :$ ens ha recomanat agafar la RN 9. Nosaltres li hem contestat : “¿que no es la misma?” i ens ha contestat: “haced el favor de seguir la ruta 9”. Així que hem seguit les indicacions direcció El Carmen (ruta curta) i on a per tot arreu posava: Salta (por Cornisa) i la carretera estava marcada per la RN9. Ho enteneu??? Aquest cop el mapa tenia raó, la RN9 passa per Cornisa. Finalment hn acabat essent 95 km, però per una carretera molt xula. Primer feia pensar amb la Crta. De Mata, després amb la d’El Poble del Montseny i finalment amb crtes. del Nord de Laos (amb molta vegetació selvàtica), totes en la seva direcció de pujada, eh!!

Tot el que puja, baixa!
Tot el que puja, baixa!

Hem passat per dos embassaments, El Dique La Ciénega i Embalse Las Maderas, a partir del primer hem començat a pujar per una carretera serpentejant i molt estreta, però a la vegada amb poquíssim transit. Els darrers 25 km aproximadament han estat de baixada, dels 95 km que hem fet fins arribar a Salta.

Ooooooohhhhhh!!! Arribats, ....
Ooooooohhhhhh!!! Arribats, ….

L’entrada a Salta ha estat molt més tranquil·la que la de SS de Jujuy. Hem arribat al Hostel on ja ens esperaven!

Un cop nets i polits, hem anat a Aerolinias Argentinas, perquè com que ens van canviar l’horari del vol fins a Buenos Aires, per un que surt dues hores més tard, no teníem clar si amb 3 hores n’hi ha prou per canviar d’aeroport, … Primer una noia ens ha dit que no, i que el canviéssim per un que surt el dia abans (o sigui demà), i ens ha enviat a parlar amb el “jefe” i aquest ens ha dit que ja arribàvem a temps. El jefe ha enviat un correu a Alitalia, amb qui tenim connexió i ens ha deixat més tranquils. I de moment no hi ha vols cancel·lats per cap volcà, que també havíem sentir tocar campanes!!!

Doncs,… That’s all folks!!!

Demà el destinem a empaquetar bicis i fer maletes, i si sobren alguns pesos després dels àpats i taxis, els anirem a gastaaaaaaaaaaar!!!!!!

A reveure i gràcies per seguir-nos!

CAP A CATALUNYA FALTA GENT

L’avió ens surt a les 8:30h de Salta, arriba a les 10:25h a BsAs i tornem a sortir de BsAs a les 14:15h (o sigui que tenim 3h:50min per fer la connexió, o sigui de l’aeroparque  l’aeroport internacional amb un taxi, estan a uns 40min de cotxe…).

5:00h – Ens aixequem

6:00h – Ens ve a buscar un taxi, sense “parrilla” i això que l’hem demanat amb parilla…

6:15h – Ve un altre taxi… sense parrilla…

6:30h – Per fi un amb parrilla, carreguem les bicis i cap a l’aeroport de Salta.

7:00h – Check in: el nostre vol no surt i hem d’agafar un que surt a les 9:20h i arriba a BsAs a les 11:15h (3h per fer la connexió).

9:20h – Encara no hem embarcat

10:15h – Surt l’avió de Salta

12:15h – Arribem a BsAs

12:45h – Ens donen un taxi que no hi caben les bicis, canviem de taxi, ve una partner

13:00h – Sortim

13:35h – Arribem a l’aeroport internacional

A pantalles última llamada però no hi h ningú per fer el chek-in. Anem al mostrador de Alitalia, tancat i barrat. Anem a la porta d’embarcament sense targeta i ens diuen que no poden fer-hi res, que ens esperem i ja ens canviaran el vol.

Adéu avió, ...
Adéu avió, …

14:30h – Alitlia en diu que es culp de Aerolinias Argentinas (AA) i que els hi reclamem a ells.

14:40h – Reclamem a AA, ens donen 2 opcions: 1) Sortir a les 23h per anar a Roma i d’allà a BCN arribant el diumenge a les 23:30h; 2)Sortir diumenge a les 23:55h i arribar directes a BCN dilluns a les 16h. Ens acollim la 1).

15:00h – Dinem i passejem per l’aeroport.

com fan passar el temps, ...
com fan passar el temps, …

15:40h – Veiem que hi ha un vol d’AA que surt a les 22h cap a Madrid, anem a pidolar que ens posin a aquell vol si hi ha connexió per BCN.

16:00h – Canviem el vol, arribem via Madrid a les 20h del diumenge a BCN.

21:00h – Embarquem puntuals (els primers, per si les mosques…)

14:30h (diumenge) – Arribem a Madrid

15:00h (diumenge) – Intentem canviar el vol per un que surt més aviat… aquí no cola!

18:00h (diumenge) – Embarquem cap a BCN

20h (diumenge) – Arribem a BCN, nosaltres, les bicis NO, …

22h (diumenge) – Arribem a casa

Els dia5 ales 10:00 (dimarts) – Arrien les bicis!

Ara si que s’ha acabat!

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Anuncis
%d bloggers like this: